- Editorial:
- COLUMNA DESTINO
- Año de edición:
- 2025
- Materia:
- Novela romántica
- ISBN:
- 978-84-664-3363-1
- Páginas:
- 288
- Encuadernación:
- Cartoné
CARTES D'AMOR
UN HOMENATGE A LA CARTA MANUSCRITA
AA.VV
TOTS TENIM UNA CARTA PENDENT D'ESCRIUREUn llibre únic i col·lectiu que recupera el valor de la carta manuscritaUn recull d'històries emotives que, gràcies a la iniciativa «Cartes d'amor» a les xarxes socials, es publiquen en un llibre.
Un homenatge únic a la màgia de la carta manuscrita.
A Cartes d'amor trobareu una selecció de les cartes manuscrites que ens han arribat des de tots els racons del país i més enllà, testimonis sincers d'emocions sinceres que han unit generacions, han trencat silencis i han donat veu a sentiments inexpressats. Cartes entre pares i fills, entre amics, entre amants, entre germans, cartes d'enyor, de gratitud, d'esperança i de records inesborrables.
En un temps dominat pels missatges breus i efímers, aquest llibre reivindica la carta manuscrita com un acte de valentia i autenticitat, una manera d'aturar el temps i preservar allò que realment importa.
Un llibre per llegir i rellegir, per recordar i per inspirar.
I, sobretot, un llibre per regalar.
D'una mare al seu fill
«Aquesta és una carta enviada al vent amb l'esperança que bufi prou i arribi fins a les estrelles o on sigui que vas marxar».
D'un home al seu amor platònic
«T'he estimat amb desesper, amb la set de la terra eixorca d'Anantapur, que ni els monsons poden redimir».
D'un net a la seva àvia
«I, de sobte, em duies aquell pom de violetes acabades de collir per dur a casa, amb lligall de fil. Vull que sàpigues que fins i tot n'he arribat a collir de silvestres a l'obaga de Vallromanes. Veus?».
D'una dona al seu company de vida
«El que realment pesava era el fil silent que ens anava unint pàgina a pàgina. La màgia de saber-nos alhora lluny i a prop. Cada vespre m'anaves omplint una mica més l'ànima».
D'una filla al seu pare
«Et penso molt, et recordo el millor que puc, treballo culpa i penediment lenta i silenciosament, però no et parlo. Feia anys que no et parlava fins que he començat aquesta carta que em connecta amb tu».
D'una germana al seu germà
«No sé per què ens costa tant dir t'estimo, abraçar-nos i fer-nos petons. Sé que no cal, però ara tinc la necessitat de dir-t'ho. T'estimo. T'estimo moltíssim i em costa molt d'imaginar un demà sense tu».
Instagram: @cartes_damor
TikTok: @cartes_damor
